Abans de l'explosió del rock-català, tal com el mal coneixem la majoria, existien altres bandes que podrien haver portat aquest sobrenom amb molta més dignitat que les conegudes pel gran públic. Una d'aquestes va ser Duble Buble, banda formada a principis dels 80.
Aquí us deixo la seva cançó més destacada. La mítica lletra, és insuperable. I escoltar a la noia cantar-la a dos metres de la teva cara amb 16-17 anys (les hormones sense control...), en un petit club de Barcelona no te preu...
Si... Tenim una edat... Eren altres temps. I la cançó em continua agradant.
ho faré quan menys t'ho esperis
serà avui
quan et tingui a tret
i ja no puguis fugir
sóc la teva nina blanca
estic cansada d'esperar
no puc més
ha de ser aquesta nit
ho faràs quan jo t'ho digui
serà avui
quan la teva llengua
mullarà els meus pits
imagina'm pura i blanca
si t'agrada més així
què més vols
si tu ets l'escollit?
un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
serà una mort tan dolça
crua i dolça si tu ets el botxí
un dia o altre noi
aquesta flor haurà de morir
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins
sóc la teva nina blanca
aquesta nit
sóc valenta noi
i la sang no em fa por
vine acosta't deixa'm veure
el teu verí en copa d'or
vull saber
si tu vols jugar en mi
un dia o altre noi...
fes-ho a poc a poc
i clava't ben endins
Actualització:
L'autora de la lletra és la coneguda escriptora de relats eròtic, entre d'altres, Maria Jaén (Amorrada al piló, Sauna, La dona discreta...).
