Spirits in The Material World - THE POLICE

Quan era petit, hi havien algunes coses que em tenien obsessionat i que segurament no podria tenir mai. Les dos que recordo més clarament eren el vaixell pirata dels 'clicks' de Famobil i aquells rellotges de dígits vermells que per veure l'hora havies d'apretar un botó.



Quan tenia 12 anys, la meva tia em va regalar una gravadora i una cinta verge.
A part de fer-la servir per enregistrar sons corporals amb els amics (la vena artística aleshores estava sota mínims), de tant en tant també queia alguna cançó de la radio possant l'aparell aprop i evitant de fer cap mena de soroll (inevitablement la veu de la meva germana petita sempre sortia tal qual sicofonia...). Cutre.

Un dia a casa d'un amic vaig veure aixó:



El desig fa ser tant fort, que vaig aconseguir que hem compressin el K7. Ni tant sols sabia quin grup era ni tampoc si sonava bé. Aquella portada... Per fi podria tenir aquells dígits vermells amb mi!...
En certa manera em sentia afortunat... Més afortunat encara, després d'escoltar la cinta, la meva primera cinta. Era genial. Aquí us deixo una de les meves cançons favorites de sempre.